Vila de Copons

Quan he arribat a la cafeteria de cada matí, era molt d’hora, encara les cadires no eren posades. M’he assentat entre aquelles piles de cadires amuntegades.
Aquesta no semblava la meva cafeteria . Per un moment m’he sentit desplaçat, fora de lloc.
Som animals de costums, ens agrada seure a la mateixa taula, demanar […]

 
Obro la  finestra, avui serà potser  un  dia  de pluja, poc l’hem vista aquest any i és la millor alegria del matí.
La pluja silenciosa cau  sobre els carrers encara mig dormits de  Copons, mentre els ocells no paren de cantar.
L’olor   dels carrers mullats es barreja  amb els primers sons del matí  a Copons.
Comencen a sentir-se […]