La Quotidianitat
Dilluns, Juny 16th, 2008Quan he arribat a la cafeteria de cada matí, era molt d’hora, encara les cadires no eren posades. M’he assentat entre aquelles piles de cadires amuntegades.
Aquesta no semblava la meva cafeteria . Per un moment m’he sentit desplaçat, fora de lloc.
Som animals de costums, ens agrada seure a la mateixa taula, demanar i beure el tallat sense a penes pensar-hi i a vegades sense demanar-lo, perquè seguint la rutina de cada dia ja me’l porten només entrar per la porta.
Hi han llocs que cada dia tot comença de nou, com nosaltres mateixos que cada dia ens llevem mig dormits , arribem al bany a les palpentes , ens dutxem, ens vestim i pentinem i amb la cara neta encarem un nou dia.
Un dia que potser o el més segur que serà igual a l ‘anterior, el mateix autobús, la mateixa oficina, les tasques si fa o no fa, l’esmorzar a mig matí a la mateixa hora, continuar treballant, dinar, tornar-hi i al final a casa.