Avui plou
Obro la finestra, avui serà potser un dia de pluja, poc l’hem vista aquest any i és la millor alegria del matí.
La pluja silenciosa cau sobre els carrers encara mig dormits de Copons, mentre els ocells no paren de cantar.
L’olor dels carrers mullats es barreja amb els primers sons del matí a Copons.
Comencen a sentir-se les veus del nens marxant cap a l’escola, algun “bon dia” amb un reso especial del matí , l’ anar i venir cap al forn a comprar el pa tot portant la bossa sota el braç.
La botiga ja és oberta, més “bon dies” , a buscar el diari , les cigarretes… i un lleuger i tímid brogir de gent i cotxes.
La barraca també ja es oberta, i se sent el primer soroll de cafetera i olor a cafè.
Persianes que s’aixequen , finestres que es van obrint, portes que s’obren i es tanquen, algun cotxe parat amb marxa….
Comença arribar la gent a la consulta del metge.
Han passat unes hores, segueix caient una pluja fina, que servirà de comentari: “això no serà res”,”quatre gotes”… i de tant en tant es va sentint a la mestre alliçonat al nens, la gent sortint amb medicaments de cal metge, les lleus i llunyanes veus comprant a l’estanc,al forn , ara el “bon dia” a canviat per l’”hola” i l’”adéu”.
Oratge.