Vila de Copons

Per Jordi Saumell   

Sense telèfon i internet, talls de llum constants, aigua de la xarxa totalment contaminada, camins en mal estat, discriminació econòmica per accedir a serveis bàsics… Aquests són alguns dels greuges que patim els habitants de l'anomenat "món rural", especialment (però no exclusivament) els que vivim en una masia. No som rendibles a nivell econòmic, i a més som molestos perquè volem tenir els mateixos drets que la resta de ciutadans de Catalunya (els deures, evidentment, sí que els hem de complir!).

Pot semblar una frivolitat parlar d'aquests temes quan milions de persones a tot el món malviuen amb menys d'un euro al dia, però és la realitat que vivim al camp català. La llista de greuges, com heu vist és llarga, i millora molt lentament, al contrari que "el progrés" a Catalunya, que creix a gran velocitat, o això ens diuen.

Per començar, des de dissabte passat i fins a la nit d'ahir dimecres, uns quants milers de persones (inclosos els nuclis de Els Prats de Rei i Calaf) ens vam quedar sense telèfon, ni mòbil ni fix, i també sense internet. Una avaria deuria fer malbé alguna antena, però a Telefónica res no sabien. Tothom qui va trucar per queixar-se va rebre la mateixa resposta de l'empresa: "no nos consta ninguna incidencia en esa zona", mentre també se'ns deia que truquéssim a un número amb un mòbil d'una altra operadora perquè així els tècnics podrien comprovar si hi havia cobertura ¿¿¿????. Restaurants, botigues, farmàcies, persones que treballen des de casa, ens vam veure afectats per una avaria que, segons telefònica, no existia. Això a banda d'estar discriminats per no tenir connexió d'alta velocitat (ADSL) a casa perquè les intal.lacions obsoletes no ho permeten.

A nivell elèctric també estem fotuts, amb una xarxa de l'edat de pedra. Quan cauen quatre gotes, ja hi som: tots sense llum. I el kilovat ens costa a tots igual…. A més, l'accés a l'energia per un habitants d'una masia es pot convertir en una realitat cara i lenta. Cara, perquè et pot costar milions que et portin la llum a casa, i potser que hagis d'esperar dos o tres anys. En canvi, si fas una urbanització nova al mig de la muntanya, no hi ha cap problema. No puc entendre els criteris d'eficiència econòmica quan es tracta de serveis bàsics: hauria de ser l'Estat qui garantís a tothom, sense costos, l'accés a llum, aigua potable i telèfon, com a mínim!

El problema de l'aigua ens afecta a tots, sembla evident. Però cada cop tenim més contaminades les aigües pels purins, fins al punt que a la zona de Prats de Rei-Rubió-Veciana ens han fet arribar una circular els ajuntaments on es recomana que no es consumeixi l'aigua de la xarxa. Llavors, perquè la paguem? Potser és un mesura per l'estalvi d'aigua?. És vergonyós que no s'afronti amb serietat el problema dels purins, sabent com sabem que moltes comarques catalanes (Osona, Ripollès) tenen totes les aigües subterrànies contaminades.

I bé, el problema de les infrastructures bàsiques com són camins i carreteres, i serveis, que mai es resol si no hi ha un interès econòmic entremig. O és que algú es pensa que la carretera de Calaf la van arreglar perquè els coponencs arribéssim cinc minuts abans a Igualada?.