Si voleu veure un muntatge de fotos de la festa dels 30 anys del Jordi a Cal Malric, podeu entrar al blog de la Sílvia i descarregar-lo. Les fotos no tenen desperdici, us ho asseguro!. A la primera pàgina heu de punxar a sobre Cumple Jordi.
En un món tan podrit per l'especulació musical i urbana, on la gent amb Llicenciatures estan currant als Pans&Company en lloc d'estar al davant d'un càrrec polític donant un servei de qualitat al ciutadà …
Torna la llum!!! tot no està perdut … hi ha gent que encara sent el que fa, i a més te ganes que tothom ho balli i ho senti!!!
Són part de la penya del famós Dusminget que tant ens ha fet ballar i riure. Doncs bé, han decidit fer un treball excel·lent posant-ho a disposició de tot el món a la seva web; no és que sigui "gratis" , concepte erroni … sinó que és de descàrrega lliure, lliure com la música.
More…Fa dies que ho veia tot fosc, amb totes les històries que estic veient al poble on visc, creia que el món s'estava tornant més obscur, tothom mirant pels seus propis interessos, perquè sentir, si tens diners … no entenc com poden viure sense sentir només movent-se per l'ànsia i el poder …
La Troba Kung-Fú ens dóna una molt bona lliçó, hem de sentir el que fem, i ho hem de fer públic a tothom, igual no ens farem rics però segur que estarem en pau amb nosaltres i els que ens en volten.
enllaç :: http://www.latrobakungfu.net/capitols.html
Salut!!!
Oriol
El blog Diari de Masquefa sempre ens ofereix informacions interessants. En aquest cas hem pogut llegir un article sobre la llibertat d'informació. En aquest article es critiquen els intents de retallar la llibertat d'expressió, negant a les persones i mitjans de comunicació el seu dret a parlar i qüestionar qualsevol tema. Fa referència a un escrit crític sobre l'Ajuntament de Masquefa que es va publicar al Diari i que ha generat crítiques de tota mena. Us sona d'alguna cosa?
La llibertat d'informació i el poder
Si no hi ha llibertat d’informació, no hi ha llibertat
Diuen que la lluita per la llibertat no s’acaba mai, després de cada fita aconseguida, alguns o altres, ja miren de trobar la manera de tornar enrera i de posar-hi traves de tota mena. La llibertat d’informació, d’expressió, d’opinió, la llibertat de premsa, és una d’aquestes llibertats que arreu del món s’ha d’anar reclamant cada dia, i a Masquefa també, és una llibertat que molesta i incòmoda al poder.
I quan la llibertat d’informació, d’expressió, d’opinió, la llibertat de premsa, s’exerceix des de la independència, encara molesta i incòmoda més al poder. Algunes persones que havien estat acèrrimes defensores d’aquestes llibertats, quan tenen alguna mena de poder sembla que s’hagin reconvertit en un d’aquells censors d’abans, generalment personatges del ‘movimiento’ que més tard es van anar reciclant al servei dels que detecten el poder en cada moment. Però caldria que recordessin i cal recordar a tothom que si no hi ha llibertat de premsa, no hi ha llibertat.
El dia 6 de setembre vam publicar l’article “L’opacitat de les feines de l’Ajuntament”. Aquest article és un dels que ha generat comentaris, comentaris de tota mena. Un dels comentaris diu entre d’altres coses: “… Espero la disculpa pertinente y la exclusión inmediata de los datos privados de estos individuos …”. No li pensem pas fer gens de cas. No hem fet res que no es pugui fer. No s’ha publicat cap dada personal privada, de les especialment protegides per la llei. Les dades que s’han publicat són dades ja publicades anteriorment en els butlletins oficials i que es poden consultar, llegir i reproduir. Dades que segons la llei són d’accés públic, consultables per qualsevol persona i que no es necessita el consentiment de ningú per a publicar-les.
Posteriorment hem rebut per correu electrònic 4 peticions personals demanant que els traiem de la llista de persones contractades per l’Ajuntament. Com que ens agrada poder complaure als lectors de ‘Diari de Masquefa’, traurem de la llista el nom de totes les persones que ens ho demanin. No hi ha cap problema en fer-ho. D’aquesta manera podrem millorar la informació donada en aquest web. Però agradi o no, seguirem explicant coses de l'Ajuntament, els ciutadans tenim dret a saber que es cou a la casa gran.
Aquest dimecres a les 20:00 el Consistori coponenc es reuneix en un altre ple extraordinari; ja em perdut el compte del nombre de plens d'aquestrs últims mesos, però almenys aquest cop ens han avisat que es feia. Gràcies!
Entre els temes més destacats que es tractaran, hi ha: el parc eòlic del Turó del Magre, la urbanització de l'Hort d'en Sala, manteniment de l'Arxiu Municipal i d'altres. Esteu tots i totes convidats a assistir-hi, és el vostre dret!
Article d’opinió sobre el Nou Copons – Jordi Saumell
Lligat i ben lligat. Així sembla que vol deixar el Consistori coponenc el seu Projecte Global abans de les eleccions municipals de l’any vinent. A l’activitat inusitada els darrers mesos, a les despeses de maquillatge desorbitants amb jardineres, bancs i d’altres, ara cal sumar-hi tots els aspectes referents a l’eix del seu programa i principal objectiu de la legislatura: urbanitzar el poble i triplicar-ne la població.I el pitjor de tot no és el projecte en sí, que pot o no agradar, sinó la manera en què s’estan fent les coses, mig d’amagat i d’esquena al poble. Per que, quanta gent de Copons sap que es volen fer 137 cases i arribar als 700-800 habitants? Quin debat ha existit al voltant d’aquest creixement de Copons? Se’ns ha preguntat si és el que realment volem per al futur?. Sí, ja ho sé, se’m dirà que la urbanització de Copons ja s’incloïa al programa de govern que no sé quants coponencs i coponenques van votar a les darreres eleccions municipals. Però enlloc es deien els termes en què es faria aquest futur creixement de Copons, i encara no s’ha dit. El suposat debat públic “Copons 2015” no va ser gran cosa més que una operació de rentat de cara per aparentar que des de l’equip de govern es contava amb el poble. Aviat es va veure que de temes importants no se’n parlava, i molts dels assistents inicials van deixar d’assistir a les reunions i “Copons 2015” va quedar en un no-res, i no se n’ha tornat a sentir a parlar.
El passat dissabte una desena de persones de la Coordinadora d'afectats i afectades pel parc eòlic de Sera Morena es van reunir per tornar a posar fil a l'agulla en la seva lluita contra l'excés de parcs eòlics a l'Anoia.
Després del descans estiuenc, es va poder constatar que la Generalitat tira endavant tots els projectes de parc eòlic que es presenten a la comarca. Tot i el parèntesi d'aquests mesos degut a les eleccions catalanes de l'1 de novembre, des de la Coordinadora tenim força clar de la determinació de les institucions (Generalitat i Ajuntaments) de tirar endavant aquests projectes, encara que sigui per sobre de les persones. La postura poc clara dels alcaldes de Rubió i Copons fa sospitar a la Coordinadora que ja tenen una postura presa, tot i que públicament es mostrin més o menys contraris al projecte de parc eòlic a Serra Morena.
Per tot això, la Coordinadora ha decidit continuar endavant amb les seves accions. La primera serà reunir-se en breu amb Jordi Isern i altres càrrecs de la Generalitat per parlar de la nostra problemàtica. Tot seguit, es demanarà un posicionament al respecte del Consell Comarcal i del Consorci de Turisme Rural de l'Alta Anoia. I, com no, l'eix de les futures accions girarà al voltant de donar el màxim d'informació a les persones que viuen i s'estimen Rubió i Copons perquè siguin elles qui, amb el màxim d'informció al respecte, prenguin una decisió favorable o contrària al projecte de parc eòlic.
Part de la meva familia és de Palència i alguns d’ells encara viuen allà. Aquesta província i en general Castella i Lleó són un territori encara avui molt desconegut: quan era petita i la gent em preguntava d’on era la meva familia, en dir-los que era de Palència, molts entenien València i es quedaven amb això; molts d’altres em deien obertament que no tenien ni idea d’on estava. Encara avui és un lloc desconegut per a molts, tot i amagar una bellessa natural i patrimonial increïble. El seu encant roman en la pau i la tranquil·litat que s’hi respira; és una terra envoltada pel verd dels camps i el blau del cel infinit. Entre aquests camps i les muntanyes s’hi troben infinitat de pobles diminuts, que no han variat gaire la seva fesonomia i en els que ens podem sumergir en un viatge al passat. I en molts d’ells es troben un nombre molt important d’esglèsies i ermites romàniques, principalment dels segles XII i XIII.
Una de les més conegudes és l’esglèsia de Sant Martí de Frómista. És d’un tamany majestuós i consta de tres absis, creuer, cimbori i dues torres cilíndriques en una de les façanes. El que més em va impressionar d’aquesta església és el gran nombre de relleus i gàrgoles tallades que envolten tot l’edifici.
Església de Frómista Villalcázar de Sirga
Un altre lloc molt important de Palència, per la seva história i pels seus monuments, és la localitat de Carrión de los Condes. L’esglèsia de Santiago té una façana (l’occidental) que és digna d’admiració. Data del s.XII. La porta té una arquivolta central, on hi ha un conjunt de vint-i-cinc personatges, que representen diversos oficis. Aquest arc es recolza en dues columnes ben ornamentades amb diferents motius: flors, àngels, etc. I alhora impressiona d’aquesta façana el fris superior, amb un impactant pantocràtor i els apóstols. A carrión també hi trobem l’esglèsia de Santa Maria i el monestir de Cluny de San Zoilo, fundat el s. XI. Santa María de Mave, Sant Salvador de Cantamuda, Santibáñez de la Peña són un petita part dels espais on podem trobar aquestes joies del romànic i que val la pena de veure en primera persona. Helena Cantero García.