Vila de Copons

Jordi Saumell i Gassó 

L'altre dia vaig veure un documental sobre el riu Guadalquivir i la seva explotació. Un tema que semblava tan interessant, amb Sevilla i el seu port, la desembocadura, els pescadors i els seus pobles, va resultar ser un drama més d'aquells a què ja estem acostumats. Un drama en què el riu, les espècies que hi viuen i les activitats tradicionals que s'hi han desenvolupat durant segles en són les víctimes; el botxí, com a tants d'altres indrets, com a casa nostra, l'especulació del toxto i el creixement industrial i urbanístic desmesurat.

Doncs sí, al llarg d'una hora vam poder conéixer les activitats que ancestralment s'havien fet al riu i que van permetre un desenvolupament social i econòmic de la zona envejable. Molts dels poblets al llarg del riu disposaven dels seus vaixells de pesca i havien crescut gràcies a aquesta activitat. El peix que es pescava amb barques al Guadalquivir, o a peu als aiguamolls, s'exportava arreu d'Europa i donava força a la indústria local.

Al llarg de les darreres dècades l'activitat ha anat desapareixent sense que avui en dia en quedi pràcticament rastre; poques persones són les que avui en dia encara pesquen, i ho fan per afició, per amor a la terra i l'aigua, i com a complement econòmic, lluny ja de poder viure totalment d'aquesta activitat.

Ara un nou projecte del port de Sevilla, polèmic i encallat des de fa anys, vol acabar de destruir aquesta activitat tradicional i la poca vida que li queda al riu. Sevilla, terra endins, lluny del mar, amb un canal amb encluses que els vaixells han de travessar per arribar-hi, vol ampliar el seu Port d'una forma grollera i agressiva. I no fo ha per el turisme, ho fa per la indústria (ho això diuen), tot i saber que mai podrà competir amb ports com el d'Algesires per la seva situació geogràfica. Segons sembla, es vol "dragar" cinc quilòmetres terra endins el Guadalquivir, per fer-lo més profund i navegable, i construir multitud de noves intal.lacions al voltant del Port. A tot això cal sumar-hi la brutal pressió urbanística de les zones costeres andaluses, que està produint una important manca d'aigua i un volum cada cop més gran de residus.

Tot això, per la gent de la zona, dels poblets riu amunt, que encara intenten mantenir la poca indústria pesquera, tot i la desaparició de moltes espècies, pot suposar el final. El final d'una etapa que ha durat segles, i que ara no es respecta ni valora, com si mai no hagués existit. Em van impactar les semblances del que passa aquí, a Catalunya, i a la nostra comarca l'Anoia. Sembla que tot el que s'havia fet abans, durant segles, és antic i no val res, s'ha d'oblidar. Com deia un entrevistat al reportatge, només interessen els macroprojectes que generen molts diners per a uns quants, ni que s'hagi de destruir el llegat i les activitats de sempre que han arribat fins avui en dia. Una vergonya i una llàstima veure com tot allò que ens ha identificat com a poble avui en dia es valora menys que un grapat d'euros.