Per segon any, la Rosa s'ha decidit a introduir-nos en el món de la dansa oriental, una activitat que reportarà molts beneficis al nostre cos i a la nostra ment.
Per totes aquelles persones que hi esteu interessades, el curs es farà els divendres de les 19:00 a les 20:30 hores, a La Barraca. El preu simbòlic d'inscripció són 10 euros i el primer dia de classe és aquest divendres 3 de novembre. Animeu-vos, ens ho passarem molt bé!
Demà dimarts, vigília de Tots Sants, celebrarem la Castanyada a La Barraca de Copons. Un bon sopar, castanyes i boniatos, panellets i una mica de música per amenitzar la festa.
És per això que volem tornar a pronunciar-nos públicament per recordar totes les energies què, per evitar aquesta desfeta ambiental, es van esmenar durant tots aquests anys. Totes les manifestacions populars, pronunciaments tècnics i científics, activitats d'explicació pedagògica, i desenes d'actes diferents que varen dur el debat sobre Bracons molt més enllà del que molts pensaven possible: fins a qüestionar un model territorial superat i pobre. Un model que per aconseguir un suposat "benestar" només es capaç de proposar "més creixement", "més infrastructures" "més consum" dins un territori i un planeta amb límits cada cop més manifestos.
Ens trobarem el dissabte 4 de novembre al local social de Joanetes a les 10,30 del matí per pujar fins a Sant Mateu.
Porteu esmorzar, dinar, calçat lleuger i ganes de caminar per dir a qui ho vulgui escoltar
que ho fan … NO EN EL NOSTRE NOM, i que… BRACONS NO CALIA
No falteu, hem de ser moltes i molts…
Salvem les Valls
www.salvemlesvalls.org
Ja fa més de tres anys dels fets de Torà, arran dels quals uns joves del poble van ser detinguts, incomunicats i torturats sota la Llei Antiterrorista. La campanya en contra de la tortura que van generar aquests fets continua encara activa i demana, a les eleccions de l'1 de novembre, un vot contra la tortura i pels drets humans.
Aquesta és la papereta de vot que cal dipositar l'1 de novembre, i el cartell de la campanya:
Val a dir que diversos ajuntaments dels Països Catalans, entre ells el de Copons, van aprovar mocions en contra de la tortura i per l'aclariment dels fets.
Podeu trobar molta més informació al respecte a la web Justícia pel jove de Torà.
El 4 de novembre celebrem a Perpinyà la cloenda del Coorrellengua'06, que durant aquest darrer mes ha recorregut desenes de poblacions dels Països Catalans en defensa de la llengua catalana. Des de l'Anoia s'organitza un autocar per assistir al fi de festa. Podeu trobar més informació a:
http://www.bonrotllo.org/index.php?Seccio=12&Dossier=81
La Torre de Vallferosa és una construcció defensiva d'època medieval situada a l'antiga carretera de Torà a Solsona. A la web del Consell Comarcal de la Segarra hi podem llegir:
"La torre de Vallferosa (kastrum de Valle Frausa) es documenta a partir de l’any 1052, quan era una de les fortaleses que guardaven la marca meridional del Solsonès. A la Baixa Edat Mitjana, va passar al llinatge osonenc dels Brull i l’any 1375 va passar al comtat de Cardona.
Al principi, el castell estava constituït per una torre de planta circular . Aquesta torre era de dimensions més petites que l’actual, construïda al seu voltant a principis del segle XI. La torre actual és, de fet, impressionant: 33 m d’alçada i 12,30 m de diàmetre, amb una porta d’entrada situada a uns 10 m d’altura. La part superior de la torre, més estreta que la base, mostra una corona de merlets i les obertures dels cadafals situades a dos nivells diferents. A la part baixa hi ha grans pedres pràcticament sense treballar. A mesura que pugem els carreus són més regulars i més allargats. Tot l'edifici era cobert amb un arrebossat de color vermellós a causa de l'òxid de la terra.
Vallferosa es pot considerar l’element fortificat més genuí de l’època en què les terres septentrionals de l’actual comarca de la Segarra eren la frontera més avançada amb al-Andalus." (more…)
Jordi Saumell i Gassó
L'altre dia vaig veure un documental sobre el riu Guadalquivir i la seva explotació. Un tema que semblava tan interessant, amb Sevilla i el seu port, la desembocadura, els pescadors i els seus pobles, va resultar ser un drama més d'aquells a què ja estem acostumats. Un drama en què el riu, les espècies que hi viuen i les activitats tradicionals que s'hi han desenvolupat durant segles en són les víctimes; el botxí, com a tants d'altres indrets, com a casa nostra, l'especulació del toxto i el creixement industrial i urbanístic desmesurat.
Doncs sí, al llarg d'una hora vam poder conéixer les activitats que ancestralment s'havien fet al riu i que van permetre un desenvolupament social i econòmic de la zona envejable. Molts dels poblets al llarg del riu disposaven dels seus vaixells de pesca i havien crescut gràcies a aquesta activitat. El peix que es pescava amb barques al Guadalquivir, o a peu als aiguamolls, s'exportava arreu d'Europa i donava força a la indústria local.
Al llarg de les darreres dècades l'activitat ha anat desapareixent sense que avui en dia en quedi pràcticament rastre; poques persones són les que avui en dia encara pesquen, i ho fan per afició, per amor a la terra i l'aigua, i com a complement econòmic, lluny ja de poder viure totalment d'aquesta activitat.
Ara un nou projecte del port de Sevilla, polèmic i encallat des de fa anys, vol acabar de destruir aquesta activitat tradicional i la poca vida que li queda al riu. Sevilla, terra endins, lluny del mar, amb un canal amb encluses que els vaixells han de travessar per arribar-hi, vol ampliar el seu Port d'una forma grollera i agressiva. I no fo ha per el turisme, ho fa per la indústria (ho això diuen), tot i saber que mai podrà competir amb ports com el d'Algesires per la seva situació geogràfica. Segons sembla, es vol "dragar" cinc quilòmetres terra endins el Guadalquivir, per fer-lo més profund i navegable, i construir multitud de noves intal.lacions al voltant del Port. A tot això cal sumar-hi la brutal pressió urbanística de les zones costeres andaluses, que està produint una important manca d'aigua i un volum cada cop més gran de residus.
Aquest cap de setmana els mitjans Regió7 i L'Enllaç informaven de la represa d'activitats de la Coordinadora d'afectats i afectades pel parc eòlic de Serra Morena. Regió7 informava divendres de la trobada dels membres de la Coordinadora i de la reunió amb Josep Isern, així com de l'aprovació dels molins del parc eòlic del Turó del Magre per part de l'Ajuntament de Copons.
Per altra banda, L'Enllaç d'aquest cap de setmana informava de la represa d'activitats de la Coordinadora amb un escrit aparegut recentment a Copons.info.
Aquest passat dijous cinc membres de la Coordinadora d’afectats i afectades pel Parc eòlic de Serra Morena i de l’associació El Saüquer (Aguilar de Segarra) ens van reunir amb diversos representants de la Generalitat de Catalunya per exposar-los el nostre punt de vista sobre la proliferació de parcs eòlics a la Catalunya central.
La reunió va servir per constatar un fet que ja coneixíem: les persones poc tenim a dir en el disseny i gestió dels nostres recursos energètics. Catalunya està creixent, necessita recursos energètics i això passa per sobre de tot i tothom; la Generalitat no pot variar els seus plans energètics perquè a uns centenars de persones (a Copons, a Rubió, a Miravet, a la Terra Alta o a l’Empordà) que no els hi agradin o se sentin perjudicats.
En aquest sentit, els responsables de la Dir. Gral. D’Energia i Mines van reconéixer que en l’actualitat el procediment existent en la tramitació i licitació d’un parc eòlic deixa massa marge d’actuació a l’empresa privada; segons se’ns va dir, en un futur la legislació haurà de canviar cap a un procediment de concurs públic on es presentin diverses empreses i s’esculli la més addient.
Aquest passat dimecres 4 d’octubre es va celebrar un altre ple extraordinari del Consistori coponenc amb força temes importants a tractar.
En només 25 minuts, ja que els Plens en municipis sense oposició són un mer tràmit burocràtic. Com a temes destacats d'aquest Ple: