Una passejada pels termes d’Els Prats i Rubió (Can Seuba, Cups de Can Sala, La Manresana, Cal Maginet)
Published by Copons en Lluita Setembre 7th, 2006 in VarisLa setmana passada vam fer una passejada d'unes tres hores pel límit dels termes d'Els Prats de Segarra i Rubió, tot voltant per una zona tranquila i no massa coneguda.
La sortida va ser a Cal Malric (Rubió); des d'aquí vam remuntar la riera de Tramugeta, que tot naixent prop de la Manresana va a parar a la riera de Calaf, a l'alçada de Pallerols. La riera porta aigua uns 9 mesos l'any i destaca per la seva vegetació de ribera, amb àlbers, arç, pollancres, saüquers, etc. Quan la riera ja estava massa embrossada, vam sortir a uns camps que en poca estona ens van dur a Can Seuba.
Arribant a Can Seuba Cups de Can Sala La Manresana
Des de Can Seuba vam resseguir una pista en pujada fins arribar a la torre de la Manresana. Abans vam parar a visitar els cups de Can Sala. Aquests cups es calcula que es van excavar a la roca cap als segles IX-X, època en què aquestes terres començaren a ser repoblades tímidament. Aquesta zona de la Segarra era terra de ningú i era força perillós establir-s'hi.
A La Manresana, torre medieval molt ben conservada, també hi podem trobar tombes excavades a la roca, concretament la d'un nen, força mal conservades pel desgast dels anys. Des d'aquí vam seguir un itinerari senyalat amb cartells que ens va portar a una font preciosa, a tocar dels inicis de la riera de la Manresana. Des d'aquí vam creuar el riu i vam resseguir un camí en forta pujada una bona estona; vam quedar sorpresos de trobar exemplars de roure força antics, que van poder escapar a les flames de 1986. Tot un goig.
Voltants de La Manresana Saltant marges Roureda prop de Cal Malric
El camí ens va menar al km. 4 de la carretera de les Maioles, la qual vam resseguir pewr un corriol que la seguia de forma paral.lela fins arribar al trencall de Can Barrusca. Des d'aquí una pista ressegueix la carenna de la muntanya durant uns quants quilòmetres fins arribar a Pallerols. A mig camí vam decidir fer marrada i passar per Can MAginet, una casa antigament de masovers ara abandonada. Entre marges i vegetació vam anar baixant fins arribar a una roureda al peu de la riera de Tramugeta, i finalment a Cal Malric, on ens esperava un bon vermouth.
La propera vegada ens agradaria compartir aquest tresors amb vosaltres i així coneixer i estimar una mica més el nostre entorn. ES PRECIÓS !!!