Archive for Juny, 2006

Acciona Energia menysprea els opositors al Parc eòlic de Serra Morena

Dissabte, Juny 17th, 2006

Aquesta setmana es va fer una xerrada a Callús (Bages) sobre les energies renovables. En una intervenció durant la xerrada, el responsable de manteniment del Parc eòlic Serra de Rubió I va comentar que el projecte de Serra Morena tirava endavant  "tot i algun petit problema que un parell de persones estan donant", en referència a l'oposició que s'ha creat als nostres pobles contra aquest parc eòlic.

Des de la Coordinadora li volem recordar a aquest senyor i de pas a la multinacional Acciona Energia un parell de coses:

1- La Coordinadora d'afectats i afectades pel Parc eòlic de Serra Morena aplega gran quantitat de persones de Copons i Rubió que defensem viure als nostres pobles sense perdre la qualitat de vida.

2- Les persones són sempre més importants que les empreses i els diners. Cal respectar l'opinió de la ciutadania i no menysprear-la per defensar els seus drets.

3- Acciona Energia pretén explotar totalment el territori sense ni conéixer-lo, i sense respectar les persones que allà hi viuen. Els  beneficis econòmics són l'únic que compta.

4- Aquest "petit problema", com se'ns va anomenar, ha informat sobre el projecte a la gent dels nostres pobles, cosa que l'empresa no va fer; ha fet una xerrada amb prop de 100 persones; fa dos mesos que surt setmanalment a la premsa comarcal les seves accions; ha presentat mocions als Ajuntaments; ha recollit 300 signatures de veïns i veïnes de Copons i Rubió; ha presentat al.legacions, signades per més de 100 persones al projecte de Parc eòlic; ha penjat pancartes als municipis contra el parc eòlic; ha organitzat una caminada a Serra Morena pel proper diumenge 25 de juny … i moltes més accions que de ben segur aturaran aquest projecte que a ningú beneficia. 

Respectin a les persones, senyors d'Acciona Energia! 

L’Alcalde de Rubió es posiciona contra el Parc eòlic de Serra Morena a Regió7

Dissabte, Juny 17th, 2006

La setmana passada el Parc eòlic de Rubió I va rebre l'accéssit al Premi de Mediambient de la Diputació de Barcelona. En aquest context, l'alcalde de Rubió, Miquel Archela, va fer unes declaracions (Regió7 - Divendres 9 de juny) en què deia que estava en contra del Parc eòlic de Serra Morena  perquè cal que els parcs eòlics "s'expandeixin cap a altres llocs". Alhora, es mostrava partidari de les energies eòliques, però també deia que "això no treu que hem de respectar el nostre territori".

Des de la Coordinadora d'afectats i afectades pel Parc eòlic de Serra Morena valorem positivament aquestes declaracions i esperem que l'Ajuntament de Rubió sigui conseqüent i en el proper Ple municipal aprovi la moció presentada fa unes setmanes per la Coordinadora

La campanya DIGUEM NO de la CUA arribar al nord de l’Anoia

Dissabte, Juny 17th, 2006

Aquesta darrera setmana s'han anat succeint els actes de la Campanya Unitària per l'Autodeterminació arreu de la comarca. Dissabte passat, una caravana de vehicles va recórrer vuit municipis de l'Anoia, entre ells Copons, per demanar el NO als estatuts catalans i l'autodeterminació pel nostre poble. Finalment, per concloure la campanya, que ha aplegat més de 250 entitats d'arreu dels Països Catalans, es va fer una xerrada a Capellades.

Al nord de la comarca els darrers dies també s'han penjat cartells amb les raons del NO: a Copons, Prats de Rei, Calaf i Jorba. A Copons, la CUA ha estat l'únic col.lectiu que ha fet campanya, ja que ni un sol partit polític ha fet cate de presència al nostre municipi.

copons

A banda dels actes de la CUA, dijous a la nit van aparéixer pintades a diversos municipis del nord de l'Anoia demanat el vot negatiu i l'autodeterminació.

copons

Sardenya - Tiscali i Aristanis

Dissabte, Juny 17th, 2006

Excursió a Tiscali, la muntanya màgica

Anar a veure la cova de Tiscali, habitada de molt antic, era una cosa que tenia pendent des del meu primer viatge a Sardenya. Dilluns ho vaig fer realitat. S'hi arriba des del poblet muntanyens de Ùliena, i després de seguir una llarga pista que passa per les grutes de Sa Oche (La Veu) i Su Ventu (el vent).

copons

El monte Corrassi (1463 m.) 

Tiscali es una muntanya al cor de Sardenya, al Supramonte, en una zona molt ferèstega envoltada de barrancs, coves, gorges i muntanyes de fins a 1400 metres, com el Monte Corrassi. Al bell mig de la muntanya hi ha una cova que va ser habitada fa milenis i a la qual s'accedeix des de la vall de Lanaittu per un corriol en forta pujada. La zona gaudeix d'una vegetació abundant, com abundants són les roques granítiques de tot el massís. El ginebre, un arbre modelat pel vent que viu molts anys i amb una fusta molt dura marca l'ascensió a Tiscali, enmig de tot tipus de plantes, la majoria força similars a les que podem trobar a Catalunya.

          copons     copons   copons

 Un paisatge de pedra blanca       L'esquerda        Una sargantana verda

Les vistes, a mesura que anem pujant, són espectaculars, amb tota la vall de Lanaittu als nostres peus i muntanyes quasi blanques que ens envolten. És tan dura la roca granítica de la zona que les meves botes de muntanya van quedar molt castigades.

   copons  copons  copons

 La vall de Lanaittu            El monte Corrassi         Unes vistes esplèndides

De l'interior de la cova el que més destaca és la seva abundant vegetació, alguna molt original. Les restes de les construccions, en canvi, es troben en molt mal estat i costa imaginar-se com era el poblat. Realment, el que més val la pena és la caminada, especialment un pas estret entre roques que trobem a mig camí. En total, en unes 3 hores (sense contar la visita a la cova) es pot fer a peu el recorregut. Cal anar en compte, ja que és força perdedor. 

  copons   copons   copons

Entre roques i ginebres             Taniei i jo                      Dolina de Tiscali

Aristanis i Simaxis

Aristanis és la capital de la província del mateix nom, una ciutat d'uns 30.000 habitants. És una petita ciutat, molt tranquila, i històricament molt important pels sards. Aquí va viure Eleonora d'Arborea, la que va ser reina a l'època Giudicale, a l'edat mitjana. Llavors Sardenya era independent, dividida en podríem dir quatre regnes, però unida (més o menys com la corona catalano-aragonesa). Des d'Aristanis es governava el país, i el seu símbol era S'arbure, un arç que avui s'ha recuperat com a símbol de la identitat nacional sarda. 

copons

Torre d'Aristanis 

Simaxis és el poble de Taniei. Tranquil, d'uns 1800 habitants. Ell viu a les afores, al costat del canal de reg, enmig d'arbres fruiters i les arnes de les seves abelles. Des d'aquí vull agrair a ell i a la seva família el tracte que m'han donat, m'he trobat com a casa: els seus pares, la Clara, l'Anna, l'Andrea el Bobby i els gatets, i sobretot a tu Taniei, moltes gràcies! . Ens tornarem  a veure aviat

copons 

Informació històrica de Tiscali 

 

El poble nuràgic de Tiscali es va contruir dins d’una cova (dolina) troncocònica que s’havia format a l’interior de la muntanya Tiscali, la qual se situa al centre de les muntanyes del Supramonte. El sostre de la cova original, com a conseqüència de l’agitació constant de la capa superior de la terra, va caure i fou cobert per la vegetació. Tot el massís de les muntanyes del Supramonte està format per pedres calcàries d’origen orgànic d’una antiguitat de 160-180 milions d’anys (Juràssic).

El fenomen d’evolució i transformació natural del medi degut als elements (clima, erosió, etc.) durant el curs de milions d’anys, és responsable del que nosaltres veiem avui: una sèrie inacabable de gorges, canons, penya-segats i coves.

A l’arribar a la cova, les persones que consatruïren el poble, òbviament van trobar les mateixes condicions que avui trobem nosaltres.

La presència de l’home a Tiscali ha de ser comparada amb la seva presència a la vall de Lanaittu que està a sota. De fet, després d’aproximadament deu excavacions realitzades prop de l’entorn, dins de la cova Corbeddu, podem afirmar que la vall de Lanaittu havia albergat vàries cultures, des de fa 12.000 – 14.000 anys fins al dia d’avui; en el cas de Tiscali és no obstant això, molt difícil datar amb precisió el període en què el poblat fou construït i es va habitar, degut al fet que encara no s’ha fet cap excavació oficial, i només s’han fet alguns intents. Els primers estudis arqueològics es van realitzar als voltants de la meitat dels anys 30 per Taramelli, que comptava amb el precedent de la visita a la zona de País (1910). Va fer un cens de les cabanes existents i va recopilar una col.lecció de ceràmiques d’origen nuràgic romà. La hipòtesi més probable sobre l’origen de l’assentament és que les persones que visqueren a la vall, bé degut a eventuals conflictes amb poblacions veïnes o per l’arribada dels romans, abandonaren les seves cabanes a la vall i es refugiaren a la muntanya.

Resulta difícil que Tiscali fos habitat permanentment per tres raons de pes:

  1. No hi ha aigua, i s’hagués hagut de recollir la que queia a la cova en cistrnes.
  2. És molt difícil poder cultivar en aquestes muntanyes, i també criar animals.
  3. Si aquesta població hagués escapat d’un enemic hauria evitat deixar senyals de la seva presència.

Per tot això, Tiscali és avui en dia encara un gran misteri.

El poblat està format per dos grups de cabanes. Un grup està al nord, i consta d’unes 40 cabanes, la majoria de planta rodona, però alguna de planta quadrada-rectangular. Les parets es van fer amb fileres de pedres irregulars, unides per una barreja fangosa, fet peculiar a Sardenya. Les entrades eren amples i amb llindes de fusta de terebint. El sostre estava fet de fibra vegetal, amb troncs i branques de ginebre.

El segon grup es troba al sud-oest de la cova i està format per unes 20 cabanes, més petites que les de l’altre grup. Sembla difícil que les pogués habitar una família. Potser eren dipòsits de subministrament o refugi d’animals domèstics.

Cal destacar que dins la cova hi ha un petit bosc de plantes seculars que representen tot el tipus de vegetació mediterrènia, amb exemplars excepcionals de terebint, alzina, roure, olivel, lentisc, arç, etc.

 

Sardenya - Concert i platja

Diumenge, Juny 11th, 2006

Concert de Fermìn Muguruza, Banda Bassoti i Assalti Frontali a Santa Cristina de Paulilatino

Corrents i de pressa des de l'Alguer, només aterrar l'avio vam anar amb un col.lega de Masquefa directes al concert de Fermin, on ens esperava el Taniei (que recentment voltava per Copons) amb les entrades. 

Quina passada de concert! Milers d'independentistes sards (i com a minim dos de catalans) van omplir l'àrea arqueològica de Santa Cristina, un lloc increible. Els grups, com no podia ser d'altre manera, no van decebre i van fer el que s'espera en un concert d'aquests: Festa i lluita, recordant la lluita de molts pobles arreu del mon per la llibertat: el poble Maputxe, Palestina, Sardenya, Euskal Herria, Paisos Catalans van ser allà presents en tot moment. I es va poder veure onejar més d'una estelada!

copons

(more…)

Noticia a La Veu Digital: La Coordinadora d’afectats pel parc eòlic de Serra Morena vol que es “mullin” els ajuntaments

Divendres, Juny 9th, 2006
Notícia apareguda avui divendres a La Veu Digital i La Veu de l'Anoia
 
"Lluny d’apaivagar-se, la polèmica a l’entorn del possible parc eòlic de la Serra Morena no para de créixer.

La Coordinadora d’afectats i afectades pel Parc eòlic de Serra Morena (Copons-Rubió) va presentar el passat 31 de maig davant els ajuntaments afectats una proposta de moció on demanava la limitació d’evacuació d’energia a 100 MW de la subestació elèctrica de Rubió i que no s’autoritzi el parc eòlic previst.

(more…)

Veïns de Santa Maria de Miralles s’oposen a la urbanització de luxe projectada per l’Ajuntament

Divendres, Juny 9th, 2006

Font: La Veu Digital 

Un grup de veïns de Santa Maria de Miralles ha mostrat el seu rebuig a un projecte urbanístic que transformarà aquest petit poble on actualment només hi ha masies disseminades i un centenar d'habitants. L'ajuntament vol construir una seixantena de cases al costat de la carretera per tenir així un nucli urbà. Per uns quants veïns, però, aquest projecte suposarà la creació d'un 'poble fantasma' amb habitatges de luxe que s'acabaran convertint en segones residències. Així, mentre l'alcalde defensa que el projecte permetrà guanyar per primera vegada un nucli urbà, alguns veïns creuen que desapareixerà l'actual fesomia i caràcter de poble i, alhora, suposarà la destrucció 'de l'última vall verge que queda a la zona', es queixa un veí. Els opositors a aquest projecte urbanístic denuncien també que les cessions per espais verds i equipaments que preveu el projecte es troben en espais afectats per la carretera i pel bosc i que, a la pràctica, això 'deixarà sense equipaments el poble'.

1ª Caminada popular a SERRA MORENA

Divendres, Juny 9th, 2006

Companyes i companys,

El proper diumenge 25 de juny (Copons - 8:45) la Coordinadora d'afectades i afectats pel Parc eòlic de Serra Morena (Copons-Rubió), fent un pas més per aturar la proliferació de parcs eòlics a l'Alta Segarra / Alta Anoia, ha organitzat una CAMINADA POPULAR A SERRA MORENA.

Serra Morena és una muntanya carregada d'història, i amb un patrimoni natural i humà que cal preservar. Per tot això, dintre tot el seguit d'accions que en els darrers dos mesos la Coordinadora ha anat realitzant, vam pensar que una bona manera per conéixer i estimar aquesta muntanya emblemàtica seria fent un recorregut a peu, per a totes les edats, pels seus espais de màxim interès: la font del Freixe, el centenari Pi del Quildo, tot passejant entre marges i barraques de pedra en sec, el camí de la carena, amb unes vistes de 360º, el casalot de Comalats i altres masies, i l'antiga sagrera del segle XI, amb ermita romànica inclosa, de Sant Pere de Copons.

Us convidem a totes i a tots a venir a fer una passejada agradable i un bon esmorçar sota la generosa ombra del Pi del Quildo; quants més siguem, més fort serà el nostre crit: PROU PARC EÒLICS A LA NOSTRA COMARCA!

COPONS

A Sardenya a veure Fermín Muguruza!

Dijous, Juny 8th, 2006

Concert apoteòsic enmig d'unes runes mil.lenàries 

Dissabte marxo (un altre cop!) a Sardenya, aquest cop a veure un concert que serà la bomba: Asalti Frontali, Fermín Muguruza i Banda Bassoti.

És el Festival Liberi Tutti, organitzat per l'associació cultural Kuntra, i se celebra a l'àrea arqueològica de Santa Cristina, en mig d'unes runes de milers d'anys d'antiguitat, una passada!.

(more…)

Evolució mensual del Blog de Copons.

Dimecres, Juny 7th, 2006

Des del mes de març fins a finals de maig de 2006 em viscut una evolució de visites al nostre blog, i quan dic nostre, vull dir de tots/totes vosaltres, la gent de copons i gent que estima l’ entorn on vivim.

Cal recordar a una sèrie de visitants anònims al blog, que la defensa per l’entorn és un problema de tots els qui estimen Copons i la natura en general, sense importar la procedència, religió o raça.

(more…)