Vila de Copons

Excursió a Tiscali, la muntanya màgica

Anar a veure la cova de Tiscali, habitada de molt antic, era una cosa que tenia pendent des del meu primer viatge a Sardenya. Dilluns ho vaig fer realitat. S'hi arriba des del poblet muntanyens de Ùliena, i després de seguir una llarga pista que passa per les grutes de Sa Oche (La Veu) i Su Ventu (el vent).

El monte Corrassi (1463 m.) 

Tiscali es una muntanya al cor de Sardenya, al Supramonte, en una zona molt ferèstega envoltada de barrancs, coves, gorges i muntanyes de fins a 1400 metres, com el Monte Corrassi. Al bell mig de la muntanya hi ha una cova que va ser habitada fa milenis i a la qual s'accedeix des de la vall de Lanaittu per un corriol en forta pujada. La zona gaudeix d'una vegetació abundant, com abundants són les roques granítiques de tot el massís. El ginebre, un arbre modelat pel vent que viu molts anys i amb una fusta molt dura marca l'ascensió a Tiscali, enmig de tot tipus de plantes, la majoria força similars a les que podem trobar a Catalunya.

 Un paisatge de pedra blanca       L'esquerda        Una sargantana verda

Les vistes, a mesura que anem pujant, són espectaculars, amb tota la vall de Lanaittu als nostres peus i muntanyes quasi blanques que ens envolten. És tan dura la roca granítica de la zona que les meves botes de muntanya van quedar molt castigades.

 La vall de Lanaittu            El monte Corrassi         Unes vistes esplèndides

De l'interior de la cova el que més destaca és la seva abundant vegetació, alguna molt original. Les restes de les construccions, en canvi, es troben en molt mal estat i costa imaginar-se com era el poblat. Realment, el que més val la pena és la caminada, especialment un pas estret entre roques que trobem a mig camí. En total, en unes 3 hores (sense contar la visita a la cova) es pot fer a peu el recorregut. Cal anar en compte, ja que és força perdedor. 

Entre roques i ginebres             Taniei i jo                      Dolina de Tiscali

Aristanis i Simaxis

Aristanis és la capital de la província del mateix nom, una ciutat d'uns 30.000 habitants. És una petita ciutat, molt tranquila, i històricament molt important pels sards. Aquí va viure Eleonora d'Arborea, la que va ser reina a l'època Giudicale, a l'edat mitjana. Llavors Sardenya era independent, dividida en podríem dir quatre regnes, però unida (més o menys com la corona catalano-aragonesa). Des d'Aristanis es governava el país, i el seu símbol era S'arbure, un arç que avui s'ha recuperat com a símbol de la identitat nacional sarda. 

Torre d'Aristanis 

Simaxis és el poble de Taniei. Tranquil, d'uns 1800 habitants. Ell viu a les afores, al costat del canal de reg, enmig d'arbres fruiters i les arnes de les seves abelles. Des d'aquí vull agrair a ell i a la seva família el tracte que m'han donat, m'he trobat com a casa: els seus pares, la Clara, l'Anna, l'Andrea el Bobby i els gatets, i sobretot a tu Taniei, moltes gràcies! . Ens tornarem  a veure aviat

Informació històrica de Tiscali 

El poble nuràgic de Tiscali es va contruir dins d’una cova (dolina) troncocònica que s’havia format a l’interior de la muntanya Tiscali, la qual se situa al centre de les muntanyes del Supramonte. El sostre de la cova original, com a conseqüència de l’agitació constant de la capa superior de la terra, va caure i fou cobert per la vegetació. Tot el massís de les muntanyes del Supramonte està format per pedres calcàries d’origen orgànic d’una antiguitat de 160-180 milions d’anys (Juràssic).

El fenomen d’evolució i transformació natural del medi degut als elements (clima, erosió, etc.) durant el curs de milions d’anys, és responsable del que nosaltres veiem avui: una sèrie inacabable de gorges, canons, penya-segats i coves.

A l’arribar a la cova, les persones que consatruïren el poble, òbviament van trobar les mateixes condicions que avui trobem nosaltres.

La presència de l’home a Tiscali ha de ser comparada amb la seva presència a la vall de Lanaittu que està a sota. De fet, després d’aproximadament deu excavacions realitzades prop de l’entorn, dins de la cova Corbeddu, podem afirmar que la vall de Lanaittu havia albergat vàries cultures, des de fa 12.000 – 14.000 anys fins al dia d’avui; en el cas de Tiscali és no obstant això, molt difícil datar amb precisió el període en què el poblat fou construït i es va habitar, degut al fet que encara no s’ha fet cap excavació oficial, i només s’han fet alguns intents. Els primers estudis arqueològics es van realitzar als voltants de la meitat dels anys 30 per Taramelli, que comptava amb el precedent de la visita a la zona de País (1910). Va fer un cens de les cabanes existents i va recopilar una col.lecció de ceràmiques d’origen nuràgic romà. La hipòtesi més probable sobre l’origen de l’assentament és que les persones que visqueren a la vall, bé degut a eventuals conflictes amb poblacions veïnes o per l’arribada dels romans, abandonaren les seves cabanes a la vall i es refugiaren a la muntanya.

Resulta difícil que Tiscali fos habitat permanentment per tres raons de pes:

Per tot això, Tiscali és avui en dia encara un gran misteri.

El poblat està format per dos grups de cabanes. Un grup està al nord, i consta d’unes 40 cabanes, la majoria de planta rodona, però alguna de planta quadrada-rectangular. Les parets es van fer amb fileres de pedres irregulars, unides per una barreja fangosa, fet peculiar a Sardenya. Les entrades eren amples i amb llindes de fusta de terebint. El sostre estava fet de fibra vegetal, amb troncs i branques de ginebre.

El segon grup es troba al sud-oest de la cova i està format per unes 20 cabanes, més petites que les de l’altre grup. Sembla difícil que les pogués habitar una família. Potser eren dipòsits de subministrament o refugi d’animals domèstics.

Cal destacar que dins la cova hi ha un petit bosc de plantes seculars que representen tot el tipus de vegetació mediterrènia, amb exemplars excepcionals de terebint, alzina, roure, olivel, lentisc, arç, etc.