Vila de Copons

Us oferim una entrevista publicada a la revista ENXARXA'T-Revista de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la Universitat de Barcelona (nº8). L'entrevista va ser feta per Boi Sagarra.

Aquest dissabte a la nit podeu veure actuar en Cesk a La Llacuna. Aneu-hi, val la pena! 

http://www.racocatala.com/cesk/ 

http://www.cantautors.com/cantautors/cesk-freixas/ 

En aquest nou número de l’ENXARXA’T hem trobat encertat entrevistar un dels nous valors de la cançó protesta en català al nostre país: Cesk Freixas. Fill de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i estudiant de Geografia de la nostra Universitat, ha fet nombroses actuacions arreu de les comarques dels Països Catalans. El 1995 va publicar el seu primer disc Set voltes rebel, amb la discogràfica vilafranquina Bullanga Records.

Com et definiries com a cantautor?

Em definiria com una persona que entén la seva feina com a cultural i política, l’altaveu d’un determinat grup de gent que pensa d’una determinada manera, l’esquerra independentista catalana. Fer entendre que som nosaltres els amos de les nostres vides, les nostres determinacions, el nostre futur…, intentar explicar d’una manera amena les idees catalanistes, d’esquerra i independentistes del moviment.

Així doncs, la cançó protesta, per a tu, què és?

És una manera de donar a conèixer a la gent les problemàtiques que en la societat actual ens afecten i que continuaran existint fins que les coses no canviïn. La cançó protesta és una manera…, fins i tot de viure, podríem dir, una manera de protestar i manifestar-nos. Crec que tots, cadascú al seu estil, fa cançó protesta, fins i tot els grups que reivindiquen fan cançó protesta, i no és més que això: una manera, una via d’escpament i d’espressió de tots els problemes i les reivindicacions que com a persones i part de la societat, i com a part de la cultura i la nació, estem disposades a dur a terme. Tot aquest missatge cavalca damunt un estil de música independent aparentment tranquil i que a través de l’oïda pot arribar a més gent que no pas amb la “tralla”.

El teu primer disc s’anomena Set voltes rebel. Aquest títol és una al.lusió, un homenatge, a Maria Mercè Marçal i un dels seus versos més coneguts. Per què aquest homenatge?

Perquè crec que encara fa falta reivindicar moltes figures de la cultura catalana, i especialment les que són dones (…) A més a més, és una poetessa que sempre he llegit i els seus versos sempre m’han atret molt…

Al teu disc hi ha una cançó que s’anomena “No amaguis la llengua”, segons tu quin és l’estat actual del català als Països Catalans?

Home, després de sentir les declaracions d’algú que deia que el castellà estava perseguit a Catalunya… a partir d’aquí la gent pot arribar a dir cada barbaritat! Si bé s’han fet esforços per introduir el català en tots els àmbits de la vida de les persones, el català no és oficial a la totalitat dels PPCC i, per tant, és una llengua que molta gent ni reconeix  com a tal. Hi ha gent a Espanya que encara parla de dialectos…, i hi ha molts entrebancs que ens arriben des de Madrid, per no parlar de París; al nord la situació és francament dolenta (…) En aquest sentit, si tots som militants i continuem tenint molt clar que cal utilitzar-la i no amagar-la, continuar parlant a tothom en català i fer entendre que el català és la nostra llengua, la situació millorarà. ens hem de treure complexos.

En l’àmbit universitari, en el cas de la UB, i concretament al teu ensenyament, creus que s’amaga la nostra llengua?

Que s’amaga…, molts cops sí, perquè la majoria de cartells els trobes en castellà, almenys a la meva. a les classes, sempre, quan hi ha algun Erasmus o alguna situació semblant a aquesta, la majoria de professors opten pel castellà. En aquest sentit  sí que quedes una mica decebut perquè veus que el català de vegades acaba sent “com un animal de zoològic”. Suposo que des de les institucions i, a més a més, des de les universitats, encara cal vetllar per la llengua (…) Jo vaig quedar decebut quan al cap de poques setmanes, totes les classes passaven a impartir-se en castellà perquè hi havia un Erasmus. quan veus que passen aquestes coses t’adones que aquí no som un país normal. jo tampoc no he vist, sincerament, massa campanyes per defensar el català, i la majoria de gent que treballa aquí parla en castellà i no s’adreça al públic en català… vja, que teniu feina! Hahaha.