Simaxis (es pronuncia Simagis) és un petit poblet del centre-oest de Sardenya, amb poc més de 2000 habitants, i proper a la ciutat d'Aristanis, una de les més importants del país. Es troba situat a l'Alto Campidano, a 17 metres sobre el nivell del mar, una zona planera propera a les platges del gols d'Aristanis. S'hi parla una varietat del sard, el campidanese, més semblant al català que no pas el lugodurese.

 

La gent d'allà es dedica en general a l'agricultura, cultivant-se arbres fruiters com el taronger, no viables a d'altres parts de l'illa. En aquest poble es produeix de tot i bo, us ho puc assegurar: des de vi, passant per les carxofes, la mel o el bestiar. 

Com la majoria de pobles de Sardenya, la història de Simaxis es remonta a molt antic, a la prehistòria, passant pel prenuràgic i nuràgic, l'època fenícia, cartaginesa, romana, el Giudice arborense, l'ocupació catalana, castellana, piemontesa i finalment italiana.

Un sard a la nostra terra 

Aquesta setmana, entre dimarts i dimecres vaig poder estrényer una mica més els llaços amb Sardenya, concretament amb el Taniei de Simaxis. Fa pocs mesos em va acollir a casa seva per la festa de Sa Coja de Tziu Damus, una festa popular molt divertida i multitudinària.

Copons       copons

Taniei mirant la ruta del PR de la Tossa             Campanar de la Tossa 

Tot i les poques hores que vam ser a la comarca, vam tenir temps de visitar Igualada, Copons, Calaf i la Tossa de Montbui, i sobretot de xerrar molt i molt dels nostres països, del menjar, de política, d'història… Potser el tema que més ens interessava als dos eren els productes de la terra. El Taniei és apicultor i coneix bé les plantes. Si fa no fa, la vegetació i els cultius són els mateixos aquí que a l'illa de Sardenya, dues zones de clima mediterrani: oliveres, ametllers, productes de l'hort, vinya, romaní, farigola, julivert, arç… tot i que Sardenya és més ramadera que no cerealista.

Un bon record d'una trobada entre pobles que ben aviat es repetirà a Sardenya, segur!

Jordi Saumell Gassó

 Copons     copons

  Montserrat des de la Tossa de Montbui      Església romànica de la Tossa 


One Response to “Un sard en terres de l’Anoia”  

  1. 1 Taniei

    Sa vila de Copons m’est praxia meda de a beru e totu sa Catalunya pro cussu ki happu potziu bisitai.
    Torru gratzias a s’amigu indipendentista Jordi e a sa cumpanja Heléna ki m’hant fattu passai bonas dies in terra de su populu catalanu e unu merì indipendentista in su casal popular Tio Canya (una ispetzie de Guvernu Provvisoriu catalanu) in su Barri Gothic de sa citade de Barcelona. Bivat sa lutta de is coponesus kuntra su parcu eolicu! Bivat terra libera! Bivat Catalunya Indipendente!

    Adeu poble català!
    Adiosu populu catalanu!

Leave a Reply



Enquesta

  • Quina nit de la festa major t ho vas passar millor?

    View Results

    Loading ... Loading ...