Les Caramelles, tradició popular

Enguany, aquest passat diumenge es va celebrar la tradicional cantada de caramelles i ball de bastons pels carrers de Copons. Una tradició d'arrels paganes que s'ha mantingut fins els nostres dies i cada any congrega gran quantitat de persones. Copons.info us ofereix unes quantes fotos del ball de bastons i una mica d'informació sobre les arrels d'aquesta festa popular.

 P4160017_redimensionar.JPG Copons Copons

Font: Tot Sant Cugat Edició on-line

 

TRADICIONS CARAMELLES
a celebració de les Caramelles s'inscriu dins l'anomenat cicle pasqual, les festes del qual foren les primeres que els cristians celebraren de forma solemne.

Com passa en la immensa majoria d'aquestes festivitats, la seva arrel cal buscar-la en societats primitives i els seus ritus, dedicats a aconseguir el favor dels déus envers les collites i els ramats. Ara és el moment en què la natura esclata i se'ns presenta amb tota la seva exuberància, les plantes comencen a donar el seu fruit i cal demanarprotecció a les divinitats per tal que la collita arribi a bon fi. Sobre l'origen del nom de «caramelles» hi ha molts dubtes, però es creu que en un principi aquesta paraula es referia als aliments i diners que es recaptaven i que, finalment, es va adoptar per designar tota la festivitat. Concretament, les Caramelles són unes rondalles (grups de joves que fan la ronda de nit per cantar i fer gresca) que es fan el diumenge de Pasqua. Aquestes rondalles, formades per uns quants cantaires, surten a recórrer els carrers de pobles i ciutats i s'aturen davant les cases, on fan les seves actuacions.
Les cançons interpretades eren, generalment, goigs dedicats al tema del dia, la Resurrecció; però, amb el temps, esdevingueren cançons satíriques i crítsiques de situacions conegudes per tots els oients. Bona prova d'això són aquests versos que foren cantants a Sant Cugat l'any 1948:

«Molta gent hi ha en aquest poble no es troba enlloc cap pis
cent veïns hi ha en cada casa on només hi caben sis.»

Tot havent acabat de cantar, recollien el donatiu que els feia cada casa, que temps enrera havia consistit en ous, anyells o bé diners. El donatiu es recollia amb la «ballesta», perxa alta i mot guarnida amb un cistellet a la part superior i que encara avui dia es porta com a símbol de les Caramelles. Amb tot el que es recaptava, els cantaires organitzaven un dinar de germanor que era costum fer-lo al camp. (Avui dia es reuneixen a dinar en un restaurant, ja que els donatius són sempre en metàl·lic.)
Les Caramelles havien estat una celebració més habitual al camp i a la muntanya que no pas a la ciutat; per això els cantaires de ciutat es vestien com pagesos, amb barratina inclosa, costum que s'ha conservat fins a
l'actualitat.

A Sant Cugat hi havia hagut diversos grups de cantaires pertanyents a diferents grups corals que havien fet les Caramelles. Actualment són la Coral La Lira i la Coral La Unió, adscrites als Cors de Clavé (gran impulsor d'aquesta tradició), les qui s'encarreguen de perpetuar el costum, i uns quants dels seus cantaires surten cada diumenge de Pasqua a cantar les Caramelles i a captar el que bonament els ciutadans els donin.

Copons      Copons    Copons


No Responses to “Les Caramelles, tradició popular”  

  1. No Comments

Leave a Reply



Enquesta

  • Que opines dels jocs olímpics de Pekin?

    View Results

    Loading ... Loading ...