Vila de Copons

Aquest passat dissabte uns quants amics de Copons vam fer una sortida a l'Alt Urgell, concretament a la zona del riu de Valldarques, zona amb una immensa riquesa paisatgística, natural i històrica. A Valldarques s'hi arriba per la carretera del coll de Bóixols, que va de Coll de Nargó a Isona. Poc abans d'arribar al trencall de Gavarra trobem una pista que en pocs quilómetres ens porta al poble de Valldarques, tot passant per una font i una roureda imponent.

Plànol de la ruta            Roure monumental         Els Solans i voltants 

La ruta d'unes 3-4 hores la vam començar a Valldarques, un petit poblet situat a sobre de la riera del mateix nom i envoltat de cingleres imponents. L'església romànica de Sant Romà, una de les més emblemàtiques de la comarca, presideix l'entrada al poble, on destaca l'antiga rectoria, un edifici recentment restaurat a sobre d'un turó que domina els voltants.

             Riu de Valldarques                              La Torre del Moro

A 100 metres de l'església un corriol marxa cap a l'esquerra en direcció a la Torre del Moro, una torre de guaita que domina tota la vall del riu de Valldarques. El corriol, que va serpentejant per sota el cingle entre roures, aviat es desvia cap a l'esquerra per pujar a la masia de Sobre-roca, al peu de la carretera d'Isona a Coll de Nargó. Aquest pas permet salvar el cingle. Nosaltres ens desviem a la dreta i després de seguir una estoneta més per sota les penyes, un ràpid descens ens porta a la torre medieval de Valldarques, del segle XII, en força bon estat. Des d'aquí ja podem veure el Boter de Santa Maria, que és cap on ens dirigirem.

Després d'un bon esmorçar, baixem ràpidament per un sender que fa giragonses fins arribar al riu de Valldarques i, en pocs minuts, al molí de l'Espardenyer. Val la pena visitar el molí, ara abandonat però en bon estat de conservació. Encara hi podreu veure tots els elements típics d'un molí.

 Molí de l'Espardenyer       Voltants de Valldarques        Arribant al Boter 

Des d'aquí i seguint un corriol que marxa per darrera del molí, creuem una petita riera i enfilem un sender que en pocs minuts, i resseguint la riera, ens porta sota el Boter de Santa Maria, una cascada d'uns 40 metres en un paratge que realment val la pena.

                 Boter de Santa Maria                              Els Solans
 

Tornem a la vall i seguim la direcció del riu fins la masia dels Solans, entremig de camps i vaques. Busquem la rasa que porta a un altre boter, el de les Camisoles. La nostra idea es trobar algun corriol que pugi a les masies de Serradarques, unes cases a sobre de la cinglera a l'altra banda del riu. Per arribar al boter s'ha de seguir la riera, que baixa amb poca aigua, però no ho fem perquè no veiem aigua a la cascada i ens sembla difícil remuntar la cinglera en aquest punt. Decidim abandonar la idea de Serradarques i empendre la tornada per una pista que passa per Remolins, on hi ha una altra església romànica de gran bellesa. 

La pujada no és massa llarga i val la pena. Creuem per un bosc amb roures centenaris que ens deixen bocabadats. Són gegantins i amb una força que impresiona. Entre roures i veient Valldarques a l'altra banda de la cinglera, un centenar de metres sobre nostre, fem l'última mitja hora de camí tot gaudint d'un entorn tranquil i preciós.

Per acabar la jornada, res millor que un bon dinar als tolls que hi ha al riu de Valldarques, ben bé a sota el poble. Aigua fresca i neta i una mica de sol per començar a agafar color. Un dia rodó.