Vila de Copons

Fins ara, per accedir a L’Arxiu Històric de Copons només calia tenir la Targeta d’Investigador de la Generalitat de Catalunya, que tots els historiadors poden sol.licitar, i demanar permís a l’Ajuntament. T’obrien la petita habitació que fa poc es va habilitar a l’antic Ajuntament i qualsevol historiador podia consultar, en una petita taula, tot allò que li fes falta per a la seva recerca històrica. Tota la informació existent, que a Copons parteix més o menys de 1842, es troba ordenada en caixes numerades, seguint un inventari fet fa poc temps per la Diputació de Barcelona a tots els Ajuntaments. Aquesta manera d’accedir a l’Arxiu, que és la utilitzada pels Ajuntaments petits que no es poden permetre el sou d’un arxiver, era senzilla i còmode per a tothom: l’historiador no molestava al personal de l’Ajuntament, i alhora es trobava en un lloc tranquil on poder fer la seva recerca, lluny del brogit de telèfons i persones que hi ha a la recepció del Consistori.

I dic fins ara perquè sorprenentment des de fa pocs dies això no es així. Ara l’habitació que s’havia habilitat per l’Arxiu resta tancada als historiadors, que hauran de demanar la informació (les caixes numerades que li interessin, per entendre’ns) al personal administratiu de l’Ajuntament de Copons, i que hauran de consultar-la al mig de la recepció de l’Ajuntament, amb totes les molèsties que això comporta.

La veritat és que no entenem els motius d’aquest canvi, que en res suposen una millora en l’estudi i la divulgació de la història del noste poble.

Si voleu saber una mica més a fons el que li va passar a un historiador coponenc, podeu llegir la següent crònica del dijous 16 de març:

Us explicaré una història que em va passar aquest dijous a l’Ajuntament. Sóc historiador i m’interessa la recerca històrica, especialment la que fa referència a Copons. L’Assumpta Muset ha fet una molt bona tasca de divulgació d’una part de la història coponenca, sobretot fins a finals del segle XVIII. Però per al segle XIX i XX la història del poble encara s’ha d’escriure, i a mi particularment m’atreu molt.

A l’Arxiu Històric Municipal de Copons hi ha abundant informació sobre aquests dos segles, sobretot a partir de 1840 (l’any 1839 “el Llarg” de Copons va assaltar el poble i va cremar els arxius municipals i unes quantes cases) i gairebé sense interrupcions fins al dia d’avui. Hi trobem tot tipus d’informació: els llibres d’actes de l’Ajuntament des de 1850, quintes i lleves militars, informació fiscal, registre d’entrades i sortides, pressupostos del municipi, i molta altra informació que en principi ens hauria de permetre un bon coneixement del municipi i la seva gent en aquella època i fins als nostres dies. Aquesta informació va ser inventariada i catalogada fa un temps per la Diputació de Barcelona i fins ara era de fàcil consulta; fins i tot l’Ajuntament havia instal.lat una taula i una cadira a l’Arxiu perquè els historiadors que hi anessin a fer consultes poguessin desenvolupar la seva tasca amb més comoditat i tranquil.litat. Allà mateix omplies una fitxa on hi feies constar la documentació que havies consultat.

Així, aquest passat mes de maig em vaig decidir a començar una recerca sobre els anys de la república i la guerra civil, us anys conflictius, però amb abundant informació i testimonis orals vius. Convençut en el meu propòsit, vaig demanar permís a l’alcalde Jordi Bertran per accedir a l’Arxiu, i ell em va autoritzar a anar-hi quan em calgués.Poc abans, m’havia fet la Tarja d’Investigador de la Generalitat de Catalunya, burocràcia necessària per accedir a qualsevol tipus d’arxiu històric. Així, molts dies, abans d’anar a treballar de forestal, passava un parell d’hores per l’Arxiu; demanava les claus a la Maria Gràcia i em tancava en aquella petita habitació a fer un buidatge, en un primer moment, dels llibres d’actes del Consistori entre els anys 1930-1939. Feina feixuca i avorrida, però alhora apassionant per tot allò que vas descobrint del poble, de la gent, i dels teus avantpassats.

La tasca d’historiador t’obliga a ser sistemàtic i precís, per verificar sobre una base documental les hipótesi de les quals parteixes quan inicies una recerca històrica; i això fa que les tasques de recerca normalment siguin llargues, depenent de l’àmbit territorial que volguis abarcar (poble, comarca, país) i temporal (un any, deu anys, un segle….).

La meva recerca va tenir continuïtat fins al mes de setembre, anant a l’Arxiu un parell de cops per setmana. Després, ha restat aturada uns mesos per motiu personals. Fa uns dies vaig decidir rependre-la i em vaig trobar amb una sorpresa gens agradable que ara us explico.

Aquest dijous vaig anar a l’Ajuntament i vaig demanar les claus de l’Arxiu a l’Anna, que juntament amb l’Albert són les persones que cada dia treballen a l’Ajuntament. Sorprenentment, no em van poder donar les claus perquè l’alcalde Jordi Bertran havia decidit que qualsevol persona que volgués consultar l’Arxiu li havia de demanar permís a ell amb antelació dient-li quines caixes es volien consultar. Vaig comentar que fa uns mesos ja li havia dit personalment que estava fent aquesta recerca sobre la república i la guerra civil, que duraria força temps, i ell m’havia autoritzat a anar a l’Arxiu quan calgués, com de fet vaig fer durant gairebé quatre mesos. Però ara no es pot accedir directament a l’Arxiu, segons sembla perquè hi ha tant la informació històrica del Consistori com l’actual (més o menys fins l’any 2000). Em vaig quedar sorprés, si tenim en compte que possiblement sóc l’única persona que ha consultat l’Arxiu Històric Municipal en els últims mesos. Al final, i després de localitzar telefònicament al Jordi Bertran, se’m va autoritzar a consultar l’Arxiu quan volgués, però amb un nou procediment: ara s’han de demanar les caixes (estan ordenades per número, segons l’inventari fet per la Diputació de Barcelona a tots els Ajuntaments) a l’Anna o l’Albert, que les hauran d’anar a buscar a l’Arxiu (obrint cada cop tres portes amb clau) i porta-les a la recepció de l’Ajuntament, on es podran consultar en una taula, entremig de la gent que hi treballa i les visites i trucades constants. Una manera idònia i molt pràctica per poder treballar a gust, a part de les molèsties que s’ocasionarà en aquest passeig amunt i avall de caixes carregades de llibres i documents.

Realment, no s’entén aquest canvi d’actitud, que només fa que ocasionar molèsties a les persones que ens interessem per la història del poble, que és la història de tots i totes. D’altra banda, si volgués consultar alguna informació, expedient o projecte actual de l’Ajuntament ho sol.licitaria per escrit, com s’ha fet per exemple en el cas del parc eòlic del Turó del Magre.

Jordi Saumell